Biografia

Vladímir Vladímirovitx Nabokov (Sant Petersburg, 22 d'abril de 1899 – Montreux, 2 de juliol de 1977) va ser un escriptor rus i americà. Va escriure els seus primers treballs en rus, però aviat va sobresortir internacionalment gràcies a les seves novel·les magistralment escrites en un anglès ric en exquisides descripcions detallistes. La seva obra més coneguda, de vegades considerada una de les novel·les més importants del segle XX, va ser Lolita (1955). També va fer contribucions significatives a la lepidopterologia, la ciència que estudia les papallones.

Va transcórrer la seva infantesa en una família aristocràtica de Sant Petersburg, fins a l'esclat de la revolució de febrer de 1917. Va ser llavors quan va haver d'emigrar primer a Crimea i després a l'Europa occidental. Posteriorment va tornar a emigrar, aquest cop a Anglaterra, on va estudiar llengües romàniques i eslaves. Un cop graduat es va establir a Berlín, a on va escriure novel·les i poesia sota el pseudònim de Vladimir Sirin. El 1922 mor el pare de Nabókov, assassinat pels monàrquics russos. Aquest fet es reflectiria a la seva obra, com per exemple, en el cas de Pale Fire (Foc pàlid), on John Sade és confós amb el rei de Zembla i és assassinat. Els anys a Amèrica els dedica intensament a la literatura, a l'ensenyament (de rus, entre d'altres matèries) i a la lepidopterologia. El 1945 obté la ciutadania estatunidenca.

Amb el gran èxit Lolita es permet tornar a Europa i dedicar-se a l'escriptura. Els seus darrers anys, des de 1960, els visqué a Montreux, a Suïssa. La ciència que estudia les papallones i altres lepidòpters va ser molt més que un passatemps per a Nabokov. Va ser el responsable de la col·lecció al museu de Zoologia comparada de la Universitat de Harvard durant els anys 1940. Va escriure articles científics de gran nivell tècnic.

El modernisme i el postmodernisme

Nabokov es situa entre dos moviments: el modernisme i el postmodernisme. El Modernisme va ser un moviment cultural prodüit a Occident a la fi del segle XIX i al començament del segle XX. En la literatura les característiques més importants són el preciosisme, l'exotisme, la bucolització de les àrees rurals, la dualitat (oposició de les normes socials a la voluntat individual, oposició ciutat-camp), l'al·lusió als nobles, els mons desapareguts (l'edat mitjana cavalleresca, les corts dels Lluïsos a França, les monarquies xineses i japoneses). Tenen molta influència el Simbolisme i el Parnassianisme.

Un dels símbols més importants és el cigne. El modernisme oposa allò que és llatí a allò que és anglosaxó. És una reacció que va en contra del positivisme, i que s´interessa per la teosofia i les ciències ocultes. En la narrativa s'oposa al realisme, optant per la novel·la històrica o la crònica d'experiències de l'al·lucinació i la bogeria; la descripció d'ambients de refinada bohèmia. Introdueix el personatge de la dona fatal, que porta els homes al plaer i a la mort.

El terme postmodernitat designa genèricament un ampli nombre de moviments artístics, culturals i filosòfics del segle XX definits en divers grau i manera per la seva oposició a la modernitat (concepte, aquest darrer, similar, però no idèntic al d'Edat Contemporània).

Els diferents corrents del moviment postmodern van aparèixer al llarg del terç central del segle XX. Històricament, ideològicament i metodològicament diversos, comparteixen, però, una semblança de família centrada en la idea que la renovació radical de les formes tradicionals en l'art, la cultura, el pensament i la vida social impulsada pel projecte de la modernitat havien fracassat en l'intent d'assolir l'emancipació de la humanitat, i que és impossible o inassolible un projecte semblant en les condicions actuals.

Obra

La seva obra inclou poesia, ficció, drama, autobiografia, assaigs, traduccions i crítica literària, així com treballs sobre papallones. El territori exclusiu de Nabokov és la tragicomèdia complexa en la que el temps i l’espai es condensen o s’amplien, i les metàfores i els símils es barregen en un joc incessant.  Durant la dècada de 1960 es van traduir a diverses llengües algunes de les primeres novel·les de Nabokov escrites en rus. Foc pàl·lid (1962) va ser molt elogiada. El 1964 va publicar, en edició crítica, la seva traducció a l’anglès de la novel·la d’Alexandr Pushkin, Eugene Onegin. Té nostàlgics relats sobre la seva infància a la Rússia imperial i la seva vida posterior fins al 1940. Les memòries es van publicar originalment en forma abreviada al 1951. Al 1973 va publicar dos llibres que figuren entre les obres mestres de la literatura de tots els temps: Una bellesa Russa i altres relats i Opinions contundents.

Lolita

Va ser publicada per primer cop al 1955. La fama de la novel·la és deguda tant al seu estil innovador com a la controvèrsia dels temes que tracta el llibre.

El personatge principal de la novel·la, Humbert Humbert, un emigrant europeu de mitjana edat que passa a viure als EUA, s'obsessiona sexualment amb una noia adolescent anomenada Dolores Haze, també anomenada Lolita. Com a professor, Humbert deixa Europa pels EUA i lloga una habitació a la casa de Charlotte Haze després de conèixer-la a ella i a la seva filla Dolores mentre prenien el sol al jardí. Dolores té dotze anys i li diuen, de manera afectiva, Lo o Lolita. La seva mare, Charlotte, és una vídua solitària i es converteix inconscientment en l'enllaç de Humbert amb la seva filla. En poc temps, Charlotte es casa amb Humbert. Un dia, Charlotte troba el diari del seu nou marit, ple a vessar de confessions de la seva obsessió amb Dolores i el seu desengany amb la seva nova dona. Ella, enfadada i trista, surt de casa ràpidament i mor atropellada.

Humbert comença a viatjar arreu dels EUA, de motel en motel, amb la companyia de Lolita, amb la qual està tenint una relació a nivell sexual. Aquesta relació acaba quan Clare Quilty, un altre pretendent adult, convenç Lolita per deixar Humbert i escapar-se amb ell.

Al final de la novel·la, quan Humbert es troba de manera fugaç amb Lolita, només ho fa per donar-li els diners que ella li ha demanat per poder començar de zero, ella i el seu nou marit, a Alaska. Llavors és quan Humbert comprèn que encara desitja Lolita, no sols per l'atracció sexual que sentia per aquesta classe de noies, sinó perquè ell està realment enamorat d'ella.

Pnin

Narra la vida i els petits vicis d’un professor de rus en una universitat secundària de províncies als EE.UU. El personatge aconsegueix fer-se entranyable, ja que aconsegueix gaudir dels petits plaers malgrat la seva vida anodina. És el retrat d'una petita burgesia que per la seva frivolitat i estretor de mires arriba a fer-se insuportable.

Pnin pot ser també un assumpte del propi Nabokov, al que possiblement li van tocar viure situacions semblants com a emigrant. També apareix al llibre una petita incomoditat amb tots els artefactes tècnics, que a la llarga, en comptes de suposar avantatges i comoditats es converteixen en barreres i utensilis als que s’ha de dedicar massa temps.  

En conclusió...

La obra de Nabokov és una de les més importants de la literatura anglesa del modernisme i el postmodernisme, incloent multitud de gèneres literaris, d'obres i de traduccions. A més, té obres molt importants que han passat a forma part de les obres mestres de la literatura de tots  els temps.