El modernisme i el postmodernisme

Nabokov es situa entre dos moviments: el modernisme i el postmodernisme. El Modernisme va ser un moviment cultural prodüit a Occident a la fi del segle XIX i al començament del segle XX. En la literatura les característiques més importants són el preciosisme, l'exotisme, la bucolització de les àrees rurals, la dualitat (oposició de les normes socials a la voluntat individual, oposició ciutat-camp), l'al·lusió als nobles, els mons desapareguts (l'edat mitjana cavalleresca, les corts dels Lluïsos a França, les monarquies xineses i japoneses). Tenen molta influència el Simbolisme i el Parnassianisme.

Un dels símbols més importants és el cigne. El modernisme oposa allò que és llatí a allò que és anglosaxó. És una reacció que va en contra del positivisme, i que s´interessa per la teosofia i les ciències ocultes. En la narrativa s'oposa al realisme, optant per la novel·la històrica o la crònica d'experiències de l'al·lucinació i la bogeria; la descripció d'ambients de refinada bohèmia. Introdueix el personatge de la dona fatal, que porta els homes al plaer i a la mort.

El terme postmodernitat designa genèricament un ampli nombre de moviments artístics, culturals i filosòfics del segle XX definits en divers grau i manera per la seva oposició a la modernitat (concepte, aquest darrer, similar, però no idèntic al d'Edat Contemporània).

Els diferents corrents del moviment postmodern van aparèixer al llarg del terç central del segle XX. Històricament, ideològicament i metodològicament diversos, comparteixen, però, una semblança de família centrada en la idea que la renovació radical de les formes tradicionals en l'art, la cultura, el pensament i la vida social impulsada pel projecte de la modernitat havien fracassat en l'intent d'assolir l'emancipació de la humanitat, i que és impossible o inassolible un projecte semblant en les condicions actuals.